dissabte, 12 d’agost de 2017

"ODA A LA SANDÍA" de Pablo Neruda

La síndria, una fruita estiuenca per naturalesa, saborós recurs per hidratar-nos i alleujar la calor.  Neruda canta les seves excel·lències en una oda.







¡Oh pura,
en tu abundancia
se deshacen rubíes
y uno
quisiera
morderte
hundiendo
en ti
la cara,
el pelo,
el alma!

Te divisamos
en la sed
como
mina o montaña
de espléndido alimento,
pero te conviertes
entre la dentadura y el deseo
en sólo
fresca luz
que se deslie,
en manantial
que nos tocó
cantando.

              Pablo Neruda 



3 comentaris:

  1. El poema fa venir ganes de menjar-ne, però a mi em senta fatal...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina llàstima que no et senti bé, M. Roser, perquè és una fruita saborosa i molt refrescant, ideal per l'estiu

      Elimina
  2. Primer cireres, després la síndria. De vermell en vermell. Una mica primitiu el poeta. Es menja amb ganivet, que jo sàpiga!

    ResponElimina