dissabte, 8 de juliol de 2017

" JOC " de Joan Vinyoli

Recordem al poeta excepcional que va néixer un 3 de juliol. La vida i la mort, un tema recurrent en la seva poesia.



M'he tornat una bola de billar
de vori que rodola empesa sempre
pel tac sinistre i dolorosament,
topant contra les bandes del rectangle,
és repel·lida amb seca violència,
sense parar.

No puc jugar més, retira'm
del feltre verd, jugador empedreït,
deixa'm sentir com van caient les hores,
com cessen el soroll i el moviment,
com, inactiu, el vori es fa de cera,
que fondrà, al capdavall, la mà del foc.

                                        Joan Vinyoli                                                         "Domini màgic"


12 comentaris:

  1. La bola de la fotografia, envellida i marcada per una llarga vida d'anar amunt i avall, il·lustra perfectament el que diu el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que el poeta reflecteix amb molta fidelitat el que sent. Quan es va publicar "Domini Màgic" Vinyoli ja havia patit la trombosi cerebral que marcava l'inici de la seva davallada física, que no mental doncs encara va publicar després "Passeig d'aniversari"

      Elimina
  2. Un poema molt pessimista, veig que el poeta es devia sentir molt malament, quan va escriure'l...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es nota, oi? Quan va escriure aquest poemari ja estava malalt. Mai va ser gaire optimista en els seus poemes, en aquestes circumstancies encara menys, lògicament.
      Petonets,M. Roser!

      Elimina
  3. Entenc perfectament les ganes que et retirin del feltre verd o del terreny de joc...
    Gran Vinyoli, sempre una mica mé enllà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt gran, Carme, quan més el llegeixo més convençuda n'estic. Comparar-se amb una bola de billar que rep per totes bandes em sembla brillant.

      Elimina
  4. Vinyoli sempre em colpeix. Jo també l'entenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinyoli pot semblar a alguns un poeta difícil, però en aquest poema és transparent. S'entén perfectament el dolor que sofreix i les ganes de acabar el patiment.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Tens bon gust, Elfree, Vinyoli és un dels Grans.

      Elimina
  6. La comparació amb la vida que és aquesta bola de billar que no decideix res per ella mateixa és molt colpidora. Com un putxinel·li.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, una imatge que colpeix i fa feredat; aquesta bola a mercè d'un jugador que decideix per ella el seu camí, el seu destí sense estalviar-li cops.

      Elimina