diumenge, 12 de març de 2017

"TENIES DINOU ANYS" de Joan Fuster

Continuem compartint el poema de Joan Fuster, un bellíssim poema d'amor.




                      VI
Tenies 19 anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'intentava noms o altres carícies.
Vàrem recórrer, junts, tots els designis
d'un espai de coloms, les destinades
nits al respir a mitges, la ventura.
I què no redimien nostres cossos?
Eren purs blanament. Provant llur glòria
la forma del retorn els adoptava.



                                                                   Joan Fuster 
                                                                  "Criatura dolcíssima"

10 comentaris:

  1. També els hem tingut dinou anys, oi noia? encara que hagin quedat molt lluny...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, jo ja festejava. Em vaig casar als 21. Verge i màrtir.
      Quins temps, M.Roser, com ha canviat tot en una generació...
      Petonets!

      Elimina
  2. Em ve a la memòria la música del Lluís Llach. I una entrada de Mozart.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, he sentit la música de Lluís Llach, està enllaçada en un altre fragment del poema. Però la música de Mozart no la conec.

      Elimina
  3. Tan dolcíssim el poema, com la Criatura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Carme, és un poema molt bonic, molt tendre.

      Elimina
  4. Em meravella el lirisme d'aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descriu molt bé el sentiment del poeta. És preciós.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Ai, els 19 anys! Les il·lusions intactes, la vida per davant...

      Elimina