dimecres, 30 de març de 2016

"MOMENT" de Marià Manent

Instants d'intimitat  prop de la persona estimada inspiren poemes deliciosos com aquest.





Entre el diàleg dels pins i la mar
el teu silenci acompanya el paisatge.
Si aquesta trena que et vola a l'atzar
té la color més gentil de la platja,
el gessamí que ara portes al pit
posa un perfum en la tarda daurada,
i es fa sensible en aquella alenada
la lleu aroma del teu esperit.
                                Marià Manent

dissabte, 26 de març de 2016

"PLAU-ME SEGUIR ELS CAMINS" de Rosa Leveroni

La sempre deliciosa poesia de Rosa Leveroni evoca uns paisatges plaents on encaminar les nostres passes. Compartim, doncs, aquest encantador passeig i tan bell poema.
 



Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
ignorant cap a on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el festeig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.

Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...

Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.

                                     Rosa Leveroni

dilluns, 21 de març de 2016

"FLORAL" de Carles Salvador

Arriba la Primavera i amb ella el dia de la Poesia. Com una flor es desclou el poema sobre el paper en blanc.





No vens,imatge, a mi
si no que´m fuges.
Te sento dins de mi
i les danses que fas 
me commouen.

Vas als meus dits
i és un nou goig el meu tacte;
i als ulls, i un somrís
decora ma faç;
i als peus, i
són alades mes passes.

Llavors t’apartes de mi
-cara imatge- i te veig
volar, au subtil,
i posar-te  al paper albí.
I eres, aleshores, el vers,
el poema i el meu esperit.

                                   Carles Salvador 

 

dissabte, 19 de març de 2016

"ELS ANYS, COM UNA RELLA" de Miquel Martí i Pol

Avui és l'aniversari del poeta, que va néixer el dia de Sant Josep de 1929. El recordem com l'autor prolífic i proper -qui no coneix uns versos dels seus poemes?- que va ser.



Els anys, com una rella,
caven solcs a l'eixuta pell dels pobres.

T'ho dic estranyament, però no et pensis
pas que he mudat d'estil:
sec, com abans,a un racó de la cuina
i em dic Miquel Martí i Pol com abans
i,com abans, visc al poble on vaig néixer.

Són els temps que canvien..
Ara la gent ocupa els llocs dels versos
i no s'hi val a fer jocs de paraules
per apagar la fam o la incertesa.

Els mots valen només allò que diuen,
i quan jo dic "el poble"
vull dir la gent que viu entorn de casa.
Ja veus si és fàcil d'estimar.
I possible.

Tan possible com créixer
tan fàcil com alliberar-se
de l'home vell
i compartir l'angoixa
dels altres;
i l'esforç,
i l'esperança.
                   M. Martí i Pol

dimecres, 16 de març de 2016

"DE MATÍ NASQUÉ L'AMOR" de J. M. Llompart.

Avui un poema de Josep Maria Llompart, el poeta mallorquí que fou gran  impulsor de la llengua catalana en la seva terra.






De matí nasqué l'amor
i es moria a l'horabaixa,
ales de corb en el vent
el cel morat endolaven.

Una vida, dues vides,
s'ajuntaven a trenc d'alba,
el migdia les marceix
el ponent les separava.

Cavaller de cor gentil
ha travessat la muntanya,
per l'alt camí de l'amor
la mort li segueix les passes.

Alba, migdia, ponent,
uns ulls que s'obren i es tanquen.
Quan la mort arribarà,
la fulla caurà de l'arbre.

No serà teu l'estel d'or
ni la lluna corgelada,
iràs i no tornaràs
mai més a la font de l'alba.

De matí nasqué l'amor
i es moria a l'horabaixa.

                           J. M. Llompart


dilluns, 14 de març de 2016

" MARÇ " de Joan Maria Guasch

Un poema petit, gairebé infantil, per acomiadar-nos de la Quaresma.




Vent de març,
canta i rodola
que el fred viu 
ha perdut l'esma.

La tristor de la Quaresma
fa perfum de farigola

                      J. M.Guasch

dijous, 10 de març de 2016

"FARÉ VACANCES" d'Ovidi Montllor

Avui, aniversari de la mort d'Ovidi Montllor -fa 20 anys que fa vacances- acaba l'any a ell dedicat, però serà sempre present en el nostre record mentre ens acompanyin els seus poemes i la seva música.
Aquí el poema cantat per ell.





Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac, i vi, i caçalla,
i, si m'arriba el pressupost,
beveu bon "whisky".

Ràpidament, em boteu foc.
Sóc valencià!
I amb una capsa de cartó,
si no és molèstia pels amics,
fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibre de poemes
d'aquell poeta que creieu.

Es per anar passant l'estona
amablement.
I al mateix temps, aprendre, viure,
conèixer coses i més coses
per a la propera cançó a fer.

Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble
i allà on comença el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer, deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també del rierol.

Així a les nits, amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també de fomentar
els berenars a la muntanya.
S'aproparan per fi a mi
dolces xicones.
I despistant, com qui no vol,
alçaré els ulls i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.

Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada us estranyeu,
bé pel físic o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre Maragall,
també crec jo amb la resurrecció
de la carn. 

Seré més jove i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas, jo no ho crec pas,
encara dura la vida dura,
doncs altre cop de part dels bons,
segurament, com sempre passa,
els hi diran que som dolents. 

De part del bons fins a la mort!
Però llavors, no em moriré:
faré vacances.

                Ovidi Montllor


dimarts, 8 de març de 2016

"TINC PRESSA" de Montserrat Abelló

Avui Dia de la Dona, un poema amb veu de dona, d'una dona que sap el que es diu i ho diu molt bé, doncs amb l'edat arriba el moment en que es canvien les prioritats. I es compren que el temps és una cosa molt valuosa. 






Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo

No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m’aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M’obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m’acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!

Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s’han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.
                                                  M. Abelló

divendres, 4 de març de 2016

"NOVA ORACIÓ DEL PARENOSTRE" de M. Martí i Pol

Una versió del Parenostre, adaptada als interessos dels treballadors de  "La Blava". Un picada d'ull en un moment en que les versions d'aquesta oració estan d'actualitat.





Pare nostre que esteu en el cel,
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.


                                       Amén.

                                                       M. Martí i Pol 
                                                       "La fàbrica"

dimarts, 1 de març de 2016

"UNA HISTÒRIA D'AMOR" de M. Àngels Anglada

Una història d'amor que amb tendresa, amb esforç, durarà tota la vida.

 



Va començar a l'ombra de plàtans i til•lers
ciutadans, i al vell  claustre que enjoiaven  cireres
un cop l'any, i ginesta.
               Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels néts
ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
als càntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.
                Encara dura, com una melodia
trobada en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esforç, perquè no es perdi
                Per a veu i record.  
      
                             M. Àngels Anglada


Pintura:  Inma Soler