dimecres, 17 de febrer del 2016

"MORTS, LLUNY" de Clementina Arderiu

Avui es el 40è aniversari de la mort de Clementina Arderiu, poeta exquisida i esposa enamorada de Carles Riba. La recordem amb un dels seus poemes.




Callada estimo la vida.
Deixeu-me sola, callada;
i aniré amb el pensament
on no em torbin les rialles.

D'aquestes estibes mudes
seré la dolça companya,
que demà no tindran sol
ni l'aigua que els alegrava.

Mai més en la galta humida
l'amor sobtarà una flama;
per llurs somnis de colors
la nit s'ha fet massa llarga.

Joventut, barca afonada
amb totes les veles altes!

                                                                   C. Arderiu 


Pintura: E. Hopper

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. L'Arderiu té una manera molt personal i bonica d'expressar el seus sentiments.

      Elimina
  2. I és que el pas del temps no perdona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, prou que me'n dono compte...però jo no ho sé dir de manera tan lírica.

      Elimina
  3. La joventut és un defecte que es cura amb els anys, diuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la vellesa un defecte que no l'arregla ningú, això ho dic jo.

      Elimina
  4. Un poema trist, ja no hi ha esperança en que es compleixi el seu ideal d'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els amors ideals rara vegada es compleixen. Però penso que ella va estimar i ser estimada.

      Elimina
  5. Suposo que el missatge que dóna és que s'ha d'aprofitat la joventut...M'agrada el poema.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és un missatge molt encertat, la joventut és mot bonica i passa tan ràpid!
      Petonets!!!

      Elimina