divendres, 27 de febrer de 2015

"A VOLTES" de E. Martínez-Pastor

Mestre i escriptora va conrear àmpliament la poesia, va publicar diversos poemaris i va rebre el 1994 el prestigiós premi Caterina Albert, però és força desconeguda. Avui la recordem en un poema en el que ens parla de les paraules.






A voltes sóc un mot sense horitzó
i les realitats em semblen faules.
I, cremada per flames de fredor,
en el tinter se'm neguen les paraules.

A voltes dic fogueres de foscor
o resto sense dir allò que diria
si l'arpegi dels mots em fes cançó
del sil·logisme mut que em desficia.

A voltes un silenci d'agonia
reclama dins la ment focs de llenguatge
que encenguin el meu pas de cada dia.

I perfilant la llum d'aquella imatge
que ha constel·lat la nit del sentiment,
a voltes apareix com un miratge

               l'estel del mot precís al firmament.

                     E. Martínez-Pastor
                                              "Balcó de vida"



Il·lustració: Sinja Wimmer

dijous, 26 de febrer de 2015

"PALABRAS FUNDAMENTALES" de Nicolás Guillén

Nicolás Guillén és un poeta cubà de qui ja en compartit altres versos. Poca gent el reconeix pel seu nom, però segur que saben moltes cançons inspirades en els seus poemes: "La muralla", "Mariposa" o "Canción" entre d'altres.
Aquesta la canta Pablo Milanés. 






Haz que tu vida sea
campana que repique
o surco en que florezca y fructifique
el árbol luminoso de la idea.
Alza tu voz sobre la voz sin nombre
de todos los demás, y haz que se vea
junto al poeta, el hombre.

Llena todo tu espíritu de lumbre;
busca el empinamiento de la cumbre,
y si el sostén nudoso de tu báculo
encuentra algún obstáculo a tu intento,
¡sacude el ala del atrevimiento
ante el atrevimiento del obstáculo!

                          Nicolas Guillén 


dimarts, 24 de febrer de 2015

"VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ" de Salvador Espriu

El dia 22, va ser l'aniversari de la mort d'Espriu. El recordem amb un poema de "Mrs.Death".



D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos...

                Salvador Espriu
                             Mrs. Death


Pintura: C. Canas

dilluns, 23 de febrer de 2015

...I ELS GUARDONATS SÓN!

rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrredoblament de timbals!!!

 Per que al seu blog hi trobo opinions i comentaris encertats i, a vegades, la màgia de la Sara, que sempre em fa somriure.


Pel bloc urgellenco-segarrenc, poètistopenc i sarcàstic, sensuo-irònico-literari-musical i per la poetessa sorprenent que el gestiona:


Au, feina feta.  Costa molt triar entre tants blogs que m'agraden...                                                
                                                  :-)

 (Ho he fet bé, senyor Pons?)

                                                    

divendres, 20 de febrer de 2015

GRÀCIES, de tot cor!

Des de UN REBOST DE PARAULES,  on la Xelo elabora deliciosos poemes que a tots ens agraden , m'arriba un premi. És un dels guardons que el mai prou lloat Pons a posat en marxa i que es van escampant per tots els blogaires de pro.  
Mireu si no fa goig!


Gràcies, Xelo, de veritat em sento molt honorada, pel premi i per les teves afectuoses paraules. De tot cor t'ho dic.

En Pons ja es temia que arribes a succeir el que ha passat, que es premiessin BLOGS DE POESIA!!!

Ara ve per mi la feina més difícil: premiar un  altres dos blogs . I és difícil perquè ni ha molts que s'ho mereixen i molts que ja estan premiats. O això és igual? (Pons, que dius: és igual o no que ja estiguin premiats)

I més complicat encara, que no es relacionin entre si a nivell de comentaris (uf!) Tinc que pensar-ho com a mínim aquest cap de setmana per decidir-me i no ficar la pota. ( Per cert, ara que hi penso,  hi ha un blog de cuina de la meva néta molt interessant...) 

Perquè en Pons ens mira, amb aquell ull vigilant de color blau cel, que tot ho veu... I si ens desmarquem de lo establert segur que ell ho sabrà...Segur.


                                                                                      :-D

dimecres, 18 de febrer de 2015

"BUIDO EL CALAIX" de Francesc Garriga i Barata

Recordem el poeta sabadellenc que ens va deixar fa pocs dies. Un poeta excel·lent.




buido el calaix on guardo l’inservible

passo recompte dels moments de llum
i els de sorpresa.
quan apreta la fam cal remoure el passat
com qui remou l’ampolla buida
d’essència, i aspira el buit encara perfumat,

o remena el cubell de les deixalles
per si ha llençat alguna cosa de profit.

potser els racons feliços
viuen al fons d’un munt de brossa. 

                              F. Garriga i Barata 




dilluns, 16 de febrer de 2015

"LA MIMOSA" de Joan Maragall

Després dels ametllers, s'atreveixen a florir les mimoses, esplèndides, esponeroses, quin regal pels nostres ulls!



Avui la mimosa altiva
se m’ha posat al davant
tota plena d’arracades
i penjolls i fils daurats.

S’ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d’un sol tany!
Ara fins m’ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, encà i enllà…

Deu ta guard, galan minyona!
Mil perdons...
                    Que Déu te guard!

                          Joan Maragall


divendres, 13 de febrer de 2015

"LA NAU QUE PASSA" de Clementina Arderiu

La poesia de l'Arderiu és molt treballada,  mesurada en l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva.


La nau que passa fora el port,
com se m'emporta el cor! El cor.
Mentre aquest vent que empeny i crida
no dir adéu, sinó més vida.
Mes vida duta com abans,
que no vull perdre els consonants.
Forcin la porta les recances,
vent de la mar que sempre danses;
i deixa anar la nau llisquent
enllà d'enllà del pensament.
La miro lluny talment com una 
punta de lluna.

Perquè l'amor encara hi és,
mai no decau, vol sempre més.

                               Clementina Arderiu
                                              "És a dir"



Pintura: E. Hopper

dimecres, 11 de febrer de 2015

"CARNAVAL" de Joan Brossa

Carnaval s'acosta! Els animals també celebren el seu Carnestoltes particular:




L’ocell miola
El gat esbiega
La cabra renilla
El cavall bramula
La vaca bela
El xai lladra
El gos gruny
El porc udola
El llop brama
El ruc bruela
El toro piula
El pollet rauca
La granota parrupa
El colom mugeix
El bou cloqueja
L’oca enraona
L’home escataina
La gallina refila...
Si la igualtat comporta identitat,
només som un de sol.

                    Joan Brossa 
                     "Passat festes"


 

dilluns, 9 de febrer de 2015

"DEU NOS DO SER CATALANS" de Josep Carner

Avui és l'aniversari del naixement de Josep Carner. Recordem aquest poeta cabdal de les lletres catalanes i màxim exponent del noucentisme amb la primera de les "Cançonetes del Deu nos do".




Déu nos do ser catalans,
gent de bella anomenada,
la millor cosa del món:
vella rel i fresca saba.
Si no iguals als anteriors,
una artiga els afressàrem;
si no som com els passats,
ens hi troben retirada.
Déu nos do la nostra fe,
amatents a trenc de l’alba,
l’aigua fina de les neus
i el forment per les vessanes,
i els diners de bon dringar,
i l’amor, que és millor paga,
i la fi sense retret,
amb la cara asserenada,
i que diguin: —Ara, mort,
quina imatge de son pare!—
I si fama hem de tenir,
que ens la gruï el veïnatge;
sempre fou, en alt afany,
lloc difícil una pàtria.
I si tara hem de sofrir,
Déu nos do la nostra tara;
que si ve de tan endins,
farà goig un dia o altre.

                     Josep Carner 
          "Cançonetes del Deu nos do"