dimarts, 28 de juliol del 2015

"BALADA" de J. Palau i Fabre

Avui un poema d'amor de Palau i Fabre. Ho canta Ramon Muntaner





La noia que em roba el son 
tenia ulls negres, ben negres. 
A l'hora que el sol es pon 
encara es feien més negres.

La noia que em roba el cor 
té les mans blanques, ben blanques. 
Tot en mi es tornava d'or 
si em tocava amb les mans blanques.

La noia que m'ho ha pres tot 
du un secret a les entranyes. 
Per això vetllo la son 
i medito llunes blanques.

             J. Palau i Fabre




  Pintura: Julio Romero de Torres

9 comentaris:

  1. M'agrada el poema i la cançó! Aquests cors robats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, l'amor com neguiteja el cor a vegades!
      Realment és un poema molt bonic i musicat amb encert.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Bonic poema...Aquest retrat sembla fet pel Julio Romero de Torres...
    Bon vespre Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt observadora! És de Julio Romero de Torres, inconfusible, oi?
      Petonets, bonica.

      Elimina
  3. Sóc dels que va conèixer el poema gràcies a la cançó.
    Fantàstic el poema de Palau i Fabre. La música del Ramon Muntaner li fa justícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que la millor manera de fer conegut un poema és musicant-lo. Ramon Muntaner ha estat especialment encertat en aquesta balada.

      Elimina
  4. Quin es el tema d'aquest poema, Glòria? L'explicació quina es? Tracta sobre l'amor?

    ResponElimina