dilluns, 19 de gener del 2015

" DANSA " de Josep Sebastià Pons

El poeta observa les donzelles dansant, cada una té gràcia especial. I així ho explica en el seu deliciós poema.






M'agrada seguir el mirar
de les minyones que dansen.
L'una té el mirar de perla,
i l'altra el té d'enyorança.
L'una dansa amb el desig
i l'altra amb son esperança.
L'una apreta sos llençols,
l'altra els deixa amb alegrança:
aquesta el pas del matí
aquella el pas de la tarda. 


             Josep Sebastià Pons 


Pintura:  M. Lenz

8 comentaris:

  1. Suposo que la dansa provoca sensacions diferents a cada ballarina i també a qui se la mira.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada una expressa amb la seva dansa el seu estat d'ànim, el que el seu cor sent. La dansa és una manera magnífica de comunicar-se.
      Petonets!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Unes amb més gràcia que altres. Però totes gaudint de la dansa.

      Elimina
  3. Dansa, tot rima amb enyorança, esperança, alegrança.

    ResponElimina
  4. És molt bonic i té incorporada la música de la dansa que descriu. Molt ben trobat, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema molt musical, ens raó, i alhora evoca unes imatges molt boniques.
      Gràcies, Consol

      Elimina