dilluns, 31 de març de 2014

" SAPS QUE S'AMAGA? " Anna Dodas

A la Vilaweb de la Catalunya Nord,  s'anuncià la reivindicació de Anna Dodas dins dels actes del Dia Mundial de la Poesia.  Prometedora poeta, amb una veu potent i colpidora,  tan sols va publicar dos llibres degut a la seva sobtada desaparició.

 
  


saps què s'amaga
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
el roig

què xucla la blanca
flor, per créixer tan fràgil
si no és el foc?

i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro


               Anna Dodas
              "El volcà"


Pintura: Rolmay

divendres, 28 de març de 2014

" ¿NO CESARÁ ESTE RAYO? " de Miguel Hernández

Avui és l'aniversari d'aquest gran poeta. Una vida breu i dissortada que ens deixa una obra colpidora i bellíssima.





¿No cesará este rayo que me habita
el corazón de exasperadas fieras
y de fraguas coléricas y herreras
donde el metal más fresco se marchita?

¿No cesará esta terca estalactita
de cultivar sus duras cabelleras
como espadas y rígidas hogueras
hacia mi corazón que muge y grita?

Este rayo ni cesa ni se agota:
de mí mismo tomó su procedencia
y ejercita en mí mismo sus furores.

Esta obstinada piedra de mí brota
y sobre mí dirige la insistencia
de sus lluviosos rayos destructores.


                            Miguel Hernández

dimecres, 26 de març de 2014

" VINDRÀ LA MORT " de V. Andrés Estellés

Demà 27 de març, és compleix l'aniversari de la mort del poeta, per mi un dels grans. Avui ens parla d'un dels seus temes recurrents: la mort, amb la humanitat i la senzillesa que el caracteritza.
  

Vindrà la mort, i jo no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
l’esperaré al replà de l’escala,
entre els parents que han arribat de l’horta,

de cap a peus com vestit de diumenge,
de blau marí, amb la corbata torta,
i no serà necessari que entre:
us diré adéu, des de la porta, anat-me’n.

Evitarem, potser, el formulisme, 
i tot serà lleuger i natural:
m’ajudarà, agafant-me d’un braç, 

la meua mort, en baixar per l’escala.
S’excusarà per si ha trigat massa;
Però és que, abans, ha tingut quatre casos.

                              V.Andrés Estellés 
                                    "Pedres de foc"


dilluns, 24 de març de 2014

" DUC " de Jordi Pere Cerdà

Un altre poeta de la Catalunya del Nord, un dels herois que, en terres de França, defensà la nostra llengua.





Jo sóc lluentor d’ulls,
lluerna de tot l’any.
Sóc dolçor i silenci,
desfaig amb el volar
cortines de la nit.

Sé dominar llarg temps
aquella impaciència
nerviosa dels unglots,
quan la víctima atansa
la sang al meu desig.

         Jordi Pere Cerdà 


divendres, 21 de març de 2014

" DE VEGADES PEL MARÇ " de M. Àngels Anglada


FELIÇ DIA DE LA POESIA A TOTHOM!
De vegades pel març s'anuncia la Primavera, amb un aire tebi i amb poemes que, com una frisança, ens desvetllen de la letargia d'un hivern ja caduc.





De vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles. 

Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu. 
 De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi. 


                                                                      Maria Àngels Anglada


Pintura: P de Cabo

dimecres, 19 de març de 2014

" EL MARÇ " de M. Marti i Pol

Avui recordem el dia que va néixer el poeta, un dia de Sant Josep del 1929,  i també l'arribada imminent de la primavera .





Pel març estrenarem la primavera,
la primavera la sang altera.


Serà el moment de veure com arreu
s'imposa el verd de qualsevol conreu,


com l'aire que és més clar i més lluminós,
porta el perfum de les primeres flors,


com tornen els ocells que van fugir
per passar el seu hivern molt lluny d'aquí


com tota cosa a poc a poc reviu
i ja anuncia l'esclat de l'estiu


i com, sense saber ben bé el perquè,
amb qualsevol fotesa fem el ple.


És el prodigi del temps renovat
que se'ns emporta amb el seu dolç embat.


Pel març la primavera estrenarem
i amb calma i bon humor la gaudirem.


                                    M. Marti i Pol 


 
Pintura: Flor Echevarria

dilluns, 17 de març de 2014

" BAIXEN LA ROBA DEL TERRAT " de Jaume Agelet

El poeta lleidatà  troba inspiració en les petites coses quotidianes. La poesia es revela als ulls de qui la busca.



Baixen la roba del terrat
amb sa tendror humitejada,
i encara serva olor de sol
i apar esquinços d’una flama.
Com es gronxava, estesa al vent,
amb sa rossor de carn rosada!
Ara és un mut de claredat
dins la penombra de la cambra.

               Jaume Agelet 
                                                                      "La tarda oberta" 

divendres, 14 de març de 2014

" MI MAL" de Gertrudis Gómez de Avellaneda

Un enemic perillós per una dona a la que els seus amics coneixien com la Tula.  Amb el seu caràcter i la seva agitada vida costa creure que tingues temps per caure en el tedi.





    En vano ansiosa tu amistad procura
    Adivinar el mal que me atormenta;
    En vano, amigo, conmovida intenta
    Revelarlo mi voz a tu ternura. 


    Puede explicarse el ansia, la locura
    Con que el amor sus fuegos alimenta.
    Puede el dolor, la saña más violenta,
    Exhalar por el labio su amargura... 


    Mas de decir mi malestar profundo,
    No halla mi voz, mi pensamiento, medio,
    Y al indagar su origen me confundo:


    Pero es un mal terrible, sin remedio,
    Que hace odiosa la vida, odioso el mundo,
    Que seca el corazón... ¡En fin, es tedio!

                                 G. Gómez de Avellaneda
     
    Pintura: Tamara de Lempicka

dimecres, 12 de març de 2014

" ALL TIME IS UNREDEEMABLE " de Joan Vinyoli

El temps passa irremeiablement. Tots ho sabem, i el poeta ens ho recorda.



La nit passada anava per les vinyes
seques, palpant els ceps un per un
com si fer-ho tingués significat:
rera els canyissos,
una dona vetllant cremacions
em va cridar i em conduí
fins a l'estable.
No recordo
la casa, no vull fer memòria
del menjador ni de l'escala ni
de cada replà.
Només recordo el vent
abrupte, cargolant-se
per l'apagada xemeneia, rebatent
les portes.
I la passió
que m'empenyia cap algú
que ja no era dins el camp
sinó dels records.
Els arbres gemegaven
i tot era un crit fosc
que venia de lluny
i res no era comprensible
ni res no era ja per abastar el que tant
les mans volien: no sentir-se buides
del tot.
Els grans focs apagats ja no es revifen.
El vent glaçat impera i mata.

                              Joan Vinyoli


dilluns, 10 de març de 2014

" LO LLEDONER... " de Pere Talrich

Talrich és un poeta  poc conegut, però que va estimar al seu Rosselló natal tota la seva vida. I va defensar la seva llengua i lluità sempre per conservar-la.  El recordem.



Lo lledoner del meu vilatge
(quan jo vaig nàixer, era ell molt vell)
ha conservat tot son brancatge?
Hi fa cada any son niu l’ocell? 


Encara es veu baix son fullatge,
amic dels infants al bressol,
voletejar —rient imatge—,
com vespres d’or, los raigs del sol?
  

                                Pere Talrich 


divendres, 7 de març de 2014

" JO VINC D'UN TEMPS PERDUT " de Maria Beneyto

En la vigilia del Dia de la Dona, la colpidora veu de Maria Beneyto, una dona forta i molt important dins les lletres valencianes.





Jo vinc d’un temps perdut. Sóc mare i filla
de l’ombra omnipresent. Amb fil d’aram
tanque la intimitat que em fa una illa.
Enllà el poder del plom, la por, la fam.

(Temps del fred mossegant-li al foc la cua,
temps d’arbres primitius i agres, del monstre
vegetal. Pell del món en l’aigua nua,
blau tremolor ferit de fum per sostre...)

Mare i filla, besàvia de la terra
i encara amb por de nàixer, i vençuda
pel dinosaure groc de la desferra,
o per sempre mai pel temps perdut perduda.


                          Maria Beneyto
                                 "Després de soterrada la tendresa"





Pintura: R. Mena Velenzuela