divendres, 31 de gener de 2014

" SI ACASO " de W. Szymborska

Quantes preguntes! Les coses passen, i és complicat trobar-hi explicació. Hi ha qui diu que és el  destí.



Podía ocurrir.
Tenía que ocurrir.
Ocurrió antes. Después.
Más cerca. Más lejos.
Ocurrió, no a ti.

Te salvaste porque fuiste el primero.
Te salvaste porque fuiste el último.
Porque estabas solo. Porque la gente.
Porque a la izquierda. Porque a la derecha.
Porque llovía. Porque había sombra.
Porque hacía sol.

Por fortuna había allí un bosque.
Por fortuna no había árboles.
Por fortuna una vía, un gancho, una viga, un freno,
un marco, una curva, un milímetro, un segundo.
Por fortuna una cuchilla nadaba en el agua.

Debido a, ya que, y en cambio, a pesar de.
Qué hubiera ocurrido si la mano, el pie,
a un paso, por un pelo,
por casualidad,
¡Ah, estás! Directamente de un momento todavía entreabierto.
La red tenía un solo punto, y tú a través de ese punto.
No dejo de asombrarme, de quedarme sin habla.
Escucha
cuán rápido me late tu corazón.


                               Wislawa Szymborska

dimecres, 29 de gener de 2014

" EREM TRES..." de J.V. Foix

Avui recordem a Foix. El poeta que va néixer un 28 de gener i va morir el dia  29 del mateix mes , 93 anys després.


 



Érem tres, jups, al foc de les veremes,
amb mar als ulls i vinassa a les mans,
quan fuma el rec a la sal de les selves
i un plor d'infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al rec de les estrelles,
el cor sagnós, sense fona ni dards,
quan crema l'erm i sangloten les brees
als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles
figuratiu d'una altra ombra a l'escar
on amarina, entre xarxes esteses,
el son de tots en febrejants foscants.


Érem ningú, fullats per les tenebres
quan plou la por en els pètals dels aigualls
i l'altre, el pur, llibert d'arjau i veles
salpa, vident, cap al clarós Instant.

                                        J.V.Foix
 


Imatge: SijkaRispens

dilluns, 27 de gener de 2014

"GERMANS DE LA GLORIOSA CATALUNYA" de Teodor Llorente

Avui un poema de Teodor Llorente, gran impulsor de la Renaixença i uns dels fundadors de "Lo Rat Penat". Un valencià que estimava la seva llengua i creia amb l'agermanament dels qui la parlaven.

 

Germans de la gloriosa Catalunya,
els de l’illa daurada i Rosselló,
els de l’Alguer, que separa el mar i allunya,
però l’oblit de vostre origen no;
per a record d’aquest venturós dia
—per la partida solament amarg—,
València una abraçada vos envia,
arborant com penó de germania
la llengua d’Ausiàs March.

                      Teodor Llorente

                                

divendres, 24 de gener de 2014

" PRESÓ DE MIRALL " de Esther Martínez Pastor

Una poetessa poc coneguda, tot i que te publicats una desena de poemaris i va rebre premis de cert prestigi, com el Caterina Albert. Avui la coneixerem una mica més.




Sóc una imatge closa en un mirall
desat a dins l'armari de les hores.
El temps que em viu em fa de sentinella
i guarda els meus secrets,
vells com el món,
però que en cada cor enceten vida.
No veig ni em veu ningú.
Només de tant en tant 
la solitud
em treu a passejar
i em porta fins al port de les mirades.
Llavors,  m'albiro, em parlo i em llegeixo
allò que sols té nom a dins de mi.
A tu, potser,
t'hi escriuré algun dia.

                             E. Martínez Pastor
                                                 "Trenes de sucre"



Pintura: Picasso

dimecres, 22 de gener de 2014

" ELS AMETLLERS " de Joan Maragall

Ja comencen a florir els ametllers. Recordem com el poeta, amb mirada entendrida, els observava.



                       Fulls de dietari 1901


23 de gener:
Avui, per la primera i dolça volta,
m'ha sorprès la blancor dels ametllers
traient el cap per sobre dels recers
de l'hort blanc de les monges caputxines:
semblaven esfereïts
de sentir-se tan florits
tots sols entre les boirines.

                       Joan Maragall 



Aquarel·la: T. Català

dilluns, 20 de gener de 2014

" MUDANCES " de Gabriel Ferrater

I després, uns moments d'intimitat... i, potser, de compromís.






Va i torna, àgil,
de la tendresa al riure, del pudor
(la cara que, quan venç
el seu defalliment, es tomba fera
i fuig al fosc de sota el teu pit)
a la insolència (la mà,
l’ocell agut de burla i de pregunta:
com te’l sents a l’espatlla, i et mesura
fins on s’haurà escruixit la teva fusta
desesperada en erigir-se).

                           Gabriel Ferrater 


divendres, 17 de gener de 2014

Bestiari: " TORTUGA " de Pere Quart

Avui és Sant Antoni Abat, patró de les bestioles . Recordo que de petita les  portava a beneir: el gat, el perico. La tortuga també. I aprofitant la diada un petit poema del  "Bestiari".



                                    El guerrer caigut
                                    dessota l'escut
                                    emparant-se, es fuga.


                                    Cautelosament
                                    s'arrossega, lent
                                    com una tortuga. 

                                               Pere Quart 


dimecres, 15 de gener de 2014

" LLUNA DE GENER " de Marià Manent

Aquest 2014 ha començat amb lluna nova. Avui és el primer pleniluni del any. És una lluna de gran bellesa, que convida a sortir a contemplar-la, però fa fred...




A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí!
La lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.

Prou sento com un gran desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons on brilla, gebrat, el romaní.

Però m'estic vora el meu foc mesquí.


                                Marià Manent



dilluns, 13 de gener de 2014

" RALET, RALET " Maria Mercè Marçal

L'any 1952, tal dia com avui va néixer una de les nostres poetes més brillants i anomenades. La recordem amb aquest sonet anglès.



II


Ralet, ralet… Paraules petitones
Zapz? La Maiamaxè t’eztima finz al cel!                        
Besar-te els ulls és fer volar un estel
en un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?

Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.

Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits dels peücs de les fades.

I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta.

                                 Maria Mercè Marçal

                                               "Tríptic per una quimera"


divendres, 10 de gener de 2014

" A MANO AMADA " de Ángel González

El dia 12 farà sis anys que el poeta ens va deixar. Per la seva senzillesa, per la seva tendresa és un dels poetes en llengua castellana que admiro profundament. El recordem amb un dels seus poemes.




A mano amada,
cuando la noche impone su costumbre de insomnio
y convierte
cada minuto en el aniversario
de todos los sucesos de una vida;

allí,
en la esquina más negra del desamparo, donde
el nunca y el ayer trazan su cruz de sombras,

los recuerdos me asaltan.

Unos empuñan tu mirada verde,
otros
apoyan en mi espalda
el alma blanca de un lejano sueño,
y con voz inaudible,
con implacables labios silenciosos,
¡el olvido o la vida!,
me reclaman.


Reconozco los rostros.
No hurto el cuerpo.

Cierro los ojos para ver
y siento
que me apuñalan fría,
justamente,
con ese hierro viejo:
la memoria.


                  Ángel González
                  "Breves acotaciones para una biografía" 

dimecres, 8 de gener de 2014

" CAP ENLLÀ " de Carles Riba

Carles Riba en parla de l'Esperança. Amb majúscula. La força que ens impulsa més enllà.




Com la proa amb l’onada,
com la llum amb el vidre,
com l’amant amb l’amada,
m’encontraré amb tu,
Esperança, Esperança,
tu esquerpa i jo segur.
No sabré si és amor
o si una lluita brava;
si fast o si llangor.
Serà la prova pura,
Esperança, Esperança,
cap enllà, oh més ventura!

                      Carles Riba
                                 "Del joc i del foc"



dilluns, 6 de gener de 2014

" VESPREJA I NEVA " de Joan Salvat Papasseit



Un poema inèdit de Salvat Papasseit, amb una curiosa història, que F.Aisa i M.Vidal ens expliquen en el blog "Vaixell Blanc"


          Les estrelles xerraires són fetes a tallets
            i despreses del cel
            una a una
            disperses
            besen les parets fosques i s’estenen a terra
            sempre ran de les portes
            per guarir-se del fred

            El meu carrer és estret
            sense cap arc-voltaic
            bola de neu encesa
            i les velles rondinen tots els canvis de temps
            El mateix l’adroguer:
            —Quanta fècula es perd!
            Darrera dels meus vidres sento els Reis que
            s'acosten...      
            Ara el cel s’enrogia
            de  venjança i d’amor:
            pensava en les sabates que embrutaran
            l’alfombra
     
                                              J.Salvat Papasseit
 

dissabte, 4 de gener de 2014

" T'EXPLICARÉ EL LLESSAMÍ " de Maria Oleart

 De Maria Oleart,  Salvador Espriu va dir:  "el seu català és senzill i  elegant.  La seva poesia dringa a cosa autèntica i revela una fina i molt distingida sensibilitat."






T'explicaré el llessamí
del capvespre de tardor.
I tu, dona múltiple d'amor,
la blancor dels orgasmes diversos
i el perfum de l'aquí d'abans,
quan ser jove era el fet quotidià 
dels llargs dies plens o escurçats
pel punyets desig del flairós llessamí
enfilat a la finestra de la pell.

                        Maria Oleart
                        "Versos a Anaïs"

dijous, 2 de gener de 2014

" EL CAMPANAR " de Joan Vinyoli

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta. Com és habitual l'anirem recordant, mes a mes, compartint la seva excel·lent poesia.




Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.

Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant! 
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

                                    Joan Vinyoli 
                                                "Les hores retrobades"