dilluns, 15 de setembre de 2014

" LES PRUNES D'OR " de Josep Carner

Un altre poema de "Els Fruits saborosos",  en ell s'exalta la bellesa i la juventut, comparant-la amb el daurats fruits de la prunera.




En un incomparable triomf, Migdia mor.
Passada pel flameig, la terra s’aclivella.
Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.

Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita,
cimat de cabellera com d’una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.
Són en una illa verda, cenyida de claror;
en el redós, a penes hi ha fesses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?
I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
i la calitja parla d’una terrible fosa.
L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…
Superbament aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques
sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
s’estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.


                                             Josep Carner


 

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. És un poeta excepcional. Per això l'anomenaven el príncep dels poetes catalans..

      Elimina
  2. Les prunes d'or deuen ser una mica indigestes...M'agraden més aquelles tan sucoses que em sembla que en diuen, de " colló de mico"...Ves per on!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi les úniques que m'agraden són les clàudies. Clar que les de colló de mico no sé si les he provat...
      Quin nom, eh?
      Petonets

      Elimina
  3. Els fruits saborosos no tenen desperdici.

    ResponElimina
  4. Dolces per dins i àcides prop de la pell i del pinyol.
    Quin llenguatge el d'en Carner!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lèxic riquíssim i tan cultivat! El noucentistes buscaven la perfecció i ell n'era un dels seus màxims representants.

      Elimina