dilluns, 21 de juliol del 2014

" NOTICE " de Miquel Martí i Pol

Tal dia com avui, un 21 de juliol de 1969, diuen que l'home va trepitjar per primer cop la lluna. Una fita important, però molta gent a la terra tenia problemes més urgents, que els preocupaven i que havien de resoldre rapidament.




Si fa no fa 
a la mateixa hora 
que el senyor Neil Amstrong, 
astronauta nord-americà, 
posava els peus per primera vegada 
damunt la superfície de la lluna, 
la meva dona i jo, 
en pijama, 
matàvem a cops d'escombra 
un ratolí 
que se'ns havia entaforat 
a la cambra 
a primera hora del vespre 
i que fins aleshores 
no havíem aconseguit 
de localitzar.  


                  M.Martí i Pol

20 comentaris:

  1. boníssim, és d'aquells fets que després et pregunten i tu què feies quan?

    jo segurament jugava pel carrer i no em vaig assabentar fins prou temps després

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo si que ho recorde. El meu home i jo en lloc d'empaitar ratolins ens vam passar la nit mirant per la televisió "l'esdeveniment." Clar que no tenien cap ratolí per empaitar, llavors la prioritat hagués estat el rosegador, naturalment.

      Elimina
  2. I tant que hi havia coses més importants! En aquest país havíem de suportar encara una rata molt més gran que el ratolí d'en Martí Pol. I va tardar 6 anys llargs a morir, i no pas d'un cop d'escombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Xavier. Una rata fastigosa i difícil d'eliminar.

      Elimina
  3. que gran era en Martí i Pol, només ell es capaç de escriure un poema com aquest, restant tota la importància a un fet tant transcendental com l'arribada a la lluna, i arrancar un somriure aquí el llegeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una visió entre irònica i escèptica la del poeta. Estellés també va fer la seva versió d'aquest fet:
      http://elglobosblog.blogspot.com.es/search?q=m%27estime+molt

      Elimina
  4. Ni un esdeveniment tan important va salvar el ratolí.
    Per cert, jo sóc dels incrèduls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La immediatesa d'un ratolí entaforat a la cambra treu rellevància a fets transcendentals, si és que aquests fets es van arribar a produir, que cada cop són més els escèptics.

      Elimina
  5. Un petit pas per l'home, un gran cop d'escombra pel dia a dia de la humanitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I així anem. Estre petites passes i grans cops d'escombra. A empentes i rodolons.

      Elimina
  6. Bé, també es tota una gesta empaitar ratolins, he, he...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Empaitar-los és una gesta i caçar-los un triomf, que no és deixen enxampar fàcilment...
      Petonets!

      Elimina
  7. ha ha ha, el cosmos i el ratolí, el més gran i el més petit, la Història i la història... però segur que de cua d'ull anaven seguint les gestes de l'Amstrong...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una efemèride. En aquella època allò semblava ciència ficció, clar que tampoc estic segura de que no ho fos...

      Elimina
  8. Molt bo, fina ironia.Quin mèrit el ratolí acaparar l' atenció d' aquesta manera!
    Bon dia Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha ratolins molt oportuns, capaços de robar protagonisme al mateix Armstrong.
      Una abraçada!

      Elimina
  9. Jo devia caçar formigues, llavors faltava 1 mes i 1 dia perquè complís 2 anyets. Fins que no vaig tenir 20 anys no vaig saber escriure Armstrong sense faltes (que vol dir "braç fort" en anglès). Tampoc m'ha servit de ré, ara que hi penso...

    Salut i formatge! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt entretingut caçar formigues i més fàcil que empaitar ratolins. Saber anglès, escriure Armstrong sense faltes i a demés saber el que vol dir, serveix, oh i tant! Demostra que tens més cultura que la majoria dels polítics que sofrim.
      M'agrada la salut i m'agrada el formatge. Que ni ens en faltin ;·D

      Elimina
  10. un poema fet a mida per l'efemèride!

    ResponElimina