divendres, 28 de juny de 2013

" VINGUEREN CAVALLS"

Amb aquest poemari Anna Dodas i Noguer va guanyar el Premi Amadeu Oller, el 1986.

9

Vingueren cavalls
amb ulls de maragda.
Un anell verd viu
sorprengué la nit.
La Mort
fornida de sella
i agafat a la crina
l'amor.

no caiguis

la cua suau
com fils de seda

El bosc nocturn
oculta el trepig
angoixant
el clac clac
les petjades
i els renills
          salvatges.

          Anna Dodes
               "Paisatge amb hivern"

dimecres, 26 de juny de 2013

500 POESIES!



Si no vaig errada, i em sembla que no, amb el post de ahir ja son 500 els poemes que hem compartit.
Més de 100 poetes, ordenats per autors a la barra dreta, que permet consultar fàcilment les poesies.

 I continuem...
De tota manera, ara, a l'estiu estem més mandrosos i ens relaxarem una mica...
                               Només una mica, eh! 

                                                                                                        :D

dimarts, 25 de juny de 2013

" ESTIU " de Miquel Martí i Pol

Martí i Pol va dedicar un poema a cada estació del any, avui compartim el que parla de l'estiu.



Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.

Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.

Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre. 

                             M. Martí i Pol 

dilluns, 24 de juny de 2013

"MATINET DE SANT JOAN" de Maria Mercè Marçal

Ai, el matí de Sant Joan...enrere queda la revetlla, la lluna ja s'esmuny i l'amor fa sang!





Matinet de Sant Joan
les herbes tenen virtut
ai, amic, l'amor fa sang
i la lluna ja s'esmuny,
matinet de Sant Joan.

Matinet de Sant Joan,
les herbes duen metgia;
ai, amic l'amor fa sang,
cremem berbena florida,
matinet de Sant Joan.

                  M. Mercè Marçal
                  " Cau de llunes"

dissabte, 22 de juny de 2013

" CANÇÓ DE LA NIT DE SANT JOAN " de Tomàs Garcés

S'acosta la nit de Sant Joan. Un poema que parla d'aquesta nit màgica, de les seves tradicions.



Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva. 

             Tomàs Garcés

 

dijous, 20 de juny de 2013

" AL PRESIDENT COMPANYS " de Ventura Gassol

Ventura Gassol, poeta que exalta sovint la llengua i la pàtria, recorda en aquest poema al president màrtir. Compartim el poema avui, vigília del naixement de Lluís Companys.


No digueu que ell és mort- no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort- la mort és cosa
dels homes sense rels a l'Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort- la Mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort-, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

                                Ventura Gassol

dimecres, 19 de juny de 2013

" PEGASOS, LINDOS PEGASOS " de Antonio Machado

Un record d'infantesa en un tendre i deliciós poema de Antonio Machado.


Pegasos, lindos pegasos,
caballitos de madera.
...
Yo conocí siendo niño,
la alegría de dar vueltas
sobre un corcel colorado,
en una noche de fiesta.

En el aire polvoriento
chispeaban las candelas,
y la noche azul ardía
toda sembrada de estrellas.

¡Alegrías infantiles
que cuestan una moneda
de cobre, lindos pegasos,
caballitos de madera!
 
               Antonio Machado

dimarts, 18 de juny de 2013

" ABSENCIA " de Pere Quart

Diuen que Pere Quart no era un poeta romàntic, que no escrivia poemes d'amor, però aquest n'és un, d'un gran amor i d'una immensa nostàlgia. El compartim avui, dia del aniversari de la mort del poeta.




Tan fonda, amiga meva, tan estranya
la distància de mar i continent!
I tan alta i tan freda la muntanya
que ha de sobrevolar el meu sentiment!
I aquesta soledat que m’acompanya,
avarament fidel, entre la gent!

Si ets en mon somni tan present, tan clara
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alè en la meva cara
i el sabor de tants besos entremig,
¿com és possible que l’absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?

No pas com l’escultor que espera glòria
ans com l’amant que només pensa amor,
he refet en una obra transitòria
la teva imatge amb afanyós rigor
damunt el marbre dolç de la memòria
i amb el cisell blaníssim de l’enyor.

I així tu ets meva en la presó secreta
d’on mai ningú no trobarà el camí,
i de nit, com qui fa una malifeta,
que ni l’àngel mateix no em pot sentir,
arriba fins a tu, a la quieta
i en pensament, allò més pur de mi. 


                                       Pere Quart 


dilluns, 17 de juny de 2013

" PER SORT DE TOTS NOSALTRES " de Salvador Espriu

Seguint amb el nostre record mensual a Espriu en el any del centenari del seu naixement,  un poema, que trobo francament bonic, que vam recitar en el transcurs del passejada-homenatge que li van dedicar pels carrers de Sants.



No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.

No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.

No defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.

                  Salvador Espriu, 



divendres, 14 de juny de 2013

" L'AMOR EM VA CEGAR... " de M. A. Vayreda

Un amor que cega i enganya i que inspira aquests poemes tan bells que parlen d'enyor i de malenconia.




L’amor em va cegar, fins a menar-me
per un camí de flors, que dia a dia,
s’anà tornant de cendra i argelagues.
Vaig fugir amb ell, pensant poder fer meva
de la felicitat la viva espurna
que si la persegueixes, impalpable,
es fon com flocs de boira fugitiva. 
 
Els homes, com tu deies, ens enganyen.
De bon començament, tot era rosa,
tenia flors i ocells a la finestra
i rere d’ella, el cel i la mar tota,
que duia l’infinit dins de la falda. 
 
Cada dia un goig nou, un nou desfici;
en els meus llavis ell trobava fruites
i jo en els seus el sol que les madura.
Però s’anava apropant la indiferència,
que és una pluja espessa i tan compacta
que sense saber on vas, veus només cendra.
                                 
                       Maria Àngels Vayreda
                                     "Iris i l'amor" Fragment cant VII



Pintura: Nicoletta Tomas

dijous, 13 de juny de 2013

AMO, AMAS, AMARE, AMAVI, AMATUM de C. Fages de Climent

Un poema divertit i original, per començar bé el dia.


(Model de la primera conjugació que vaig       
aprendre al col·legi dels Jesuïtes)     

Jo t’estimo en present d’indicatiu         
i, de l’amor per fer-me un futur mèrit,          
t’estimaré en pretèrit,        
participi, gerundi i subjuntiu.   

                                           C. Fages de Climent.



dimecres, 12 de juny de 2013

" LA CONCHA " de Pedro Salinas

Gran poeta, Salinas!  Sentiment i intel·ligència en els peus poemes.




Tersa, pulida, rosada
¡cómo la acariciarían,
sí, mejilla de doncella!
Entreabierta, curva, cóncava,
su albergue, encaracolada,
mi mirada se hace dentro.
Azul, rosa, malva, verde,
tan sin luz, tan irisada,
tardes, cielos, nubes, soles,
crepúsculos me eterniza. 

En el óvalo de esmalte
rectas sutiles, primores
de geometría en gracia,
la solución le dibujan,
sin error, a aquel problema
propuesto
en lo más hondo del mar. 

Pero su hermosura, inútil,
nunca servirá. La cogen,
la miran, la tiran ya.
Desnuda, sola, bellísima
la venera, eco de mito,
de carne virgen, de diosa,
su perfección sin amante
en la arena perpetúa.


             Pedro Salinas 

dimarts, 11 de juny de 2013

" QUAN ELS DÈSPOTES..." de Miquel Martí i Pol

Martí i Pol ens parla d'un futur gens afalagador, clar que el present tampoc ho és gaire...



Quan els dèspotes,
quan les entitats bancàries i les societats anònimes,
quan els terratinents i els comptecorrentistes,
quan les partides de bridge amb finalitats benèfiques,
quan els falsos profetes,
quan els creditors,
quan els escanyapobres,
quan els nens de casa bona,
quan els balls de societat amb finalitats benèfiques,
quan els qui provoquen les guerres,
quan les inacabables vacances dels multimilionaris,
quan els qui prediquen el que no creuen,
quan els socis capitalistes,
quan els qui dogmatitzen,
quan els qui pontifiquen,
quan els qui acusen,
quan els qui jutgen,
quan els qui condemnen,
quan tots aquests i els altres
seran morts i enterrats,
una catifa verda d’herba
cobrirà tota la Terra,
i els xais de Déu pasturaran enmig del gran silenci.
Llàstima que no hi haurà ningú per veure-ho.


                                         Miquel Martí i Pol

dilluns, 10 de juny de 2013

"A MOS BESCAMPTADORS" de J. Verdaguer

Avui fa 111 anys va morir Mossèn Cinto, després d'un llarg via crucis d'incomprensió i difamacions. Fruit d'aquell dolorós procés és el poemari "Flors del Calvari". I aquest poema, que ha musicat Miquel Poveda, i que canta amb molt sentiment.



Amadíssims enemics,
si algun me’n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me’n les herbes males,
traieu-ne espines i tot ;
jo us daré foc per cremar-les.

Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès:
Déu vos ne done la paga.

               Jacint Verdaguer


divendres, 7 de juny de 2013

" REDEMPCIÓ " de Quima Jaume

La poetessa de Cadaqués en un poema breu, però intens.




Entra en el joc ja vell del laberint
on tants de cors humans cerquen sortida,
i escolta els esgarips de por per la incertesa.

Tu pots encara assenyalar amb el dit
una finestra oberta al horitzó,
on veles blanques és lliuren al vent.

Tu pots demostrar que és el verb que salva
l'home, que el redimeix, no de pecats,
sinó de solituds.

                  Quima Jaume 
                     "Pels camins remorosos de la mar"

dijous, 6 de juny de 2013

" BROLLADOR " de B. Rosselló Pòrcel

Continuem el nostre homenatge mensual  a Rosselló Pòrcel, en aquest any del centenari del seu naixement.


  L'àngel desinfla les galtes
i encén les flames de l'aigua,
entre ficcions d'incendi
i polèmica de nacres.
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Fina estructura de l'èxtasi.

Calitja de porcellana.
Perla viva, branca clara,
entre les ombres més càndides,
catedral de clarianes.
Entre perles de cascada
i diamants implacables,
l'agonia de les aures. 

                 B. Rosselló Pòrcel

dimecres, 5 de juny de 2013

" BALADA INTERIOR " de F. Garcia Lorca

Avui és l'aniversari del naixement de Federico. El recordem amb una balada.


                                                               
El corazón,
Que tenía en la escuela
Donde estuvo pintada
La cartilla primera,
¿Está en ti,
Noche negra?

(Frío, frío,
Como el agua
Del río.)

El primer beso
Que supo a beso y fue
Para mis labios niños
Como la lluvia fresca,
¿Está en ti,
Noche negra?

(Frío, frío
Como el agua
Del río.)

Mi primer verso.
La niña de las trenzas
Que miraba de frente
¿Está en ti,
Noche negra?

(Frío, frío,
Como el agua
Del río,)

Pero mi corazón
Roído de culebras,
El que estuvo colgado
Del árbol de la ciencia,
¿Está en ti,
Noche negra?

(Caliente, caliente,
Como el agua
De la fuente.)

Mi amor errante,
Castillo sin firmeza,
De sombras enmohecidas,
¿Está en ti,
Noche negra?

(Caliente, caliente,
Como el agua
De la fuente.)

¡Oh, gran dolor!
Admites en tu cueva
Nada más que la sombra.
¿Es cierto,
Noche negra?

(Caliente, caliente,
Como el agua
De la fuente.)

¡Oh, corazón perdido!
¡Réquiem aeternam!


               F. Garcia Lorca
    
                                                      

dimarts, 4 de juny de 2013

"LES CIRERES INGENUES" de Josep Carner

El 4 de juny de 1970 morí Josep Carner lluny de Catalunya, a Brussel·les.  El recordem amb un poema de "Els Fruits saborosos" .




Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.

I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.

Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-

I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.

Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡ quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!

La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.


                                         Josep Carner


dilluns, 3 de juny de 2013

" EL FILL AL FRONT " de Agusti Bartra

Colpidor poema evocant una cruel i fratricida guerra, tema present en molts poetes de l'època que van patir-la i, a bon segur, els va marcar per sempre.




On ets?
Aquell dia tancares la porta com sempre i com mai.
Hauries pogut dir: "Tornaré aviat." O bé: "Fins a la nit, pare."

Sense tu, els meus dies passen lents, com bèsties cansades.
Amb el negre martell de les esperes clavo a les nues parets del temps les imatges del teu
record encès.
Sento l'aire del teu somriure sobre cada nova arruga de la meva cara,
i amb la meva veu d'heura marcida pujo fins a l'alt bronze de la teva vida.

On ets?
Dorms? ¿Quins torturats paisatges baixen dels teus ulls en cerca de figures de somnis?
¿Quins freds de mort brusca nien a les teves mans honorades?

Et veig entre milers, entre milions, individual i anònim fragment d'història en marxa,
fill meu...
Descanses, infant i imità, com una fulla i com una muntanya.
Prop teu, sobre l'espiga de lluna de la teva baioneta, brilla la papallona de la llibertat.   


                                 Agustí Bartra