dilluns, 9 de desembre de 2013

" AGAVÉ I LES CASTANYES " de Josep Carner

Seguim rellegint "Els Fruits Saborosos", aquest correspon clarament a la vellesa.
I a la soledat.



Agavé té les mans suaus i fredoliques.
Aplega les castanyes d’un foc de romaní
i en va traient les closques i en va menjant les miques.
Comença a les palpentes, la fosca, el seu camí.

EIs fruits espeterneguen per fer-la enriolar.
La flama vol parlar-li, com piadosa fada.
Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!
Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,
i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.

Ja les germanes són casades; ella sola
viu en la casa freda i cada nit més gran.
Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi vola
i els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.

Castanyes, bon escalf als dits de la infantesa
quan és alegre l’aire que ens desgavella els rulls
i hom veu en cada cosa una guspira encesa
com saludant una altra guspira als nostres ulls.

Prop meu era aleshores la fada grisa i bella
que en la dissort ens dava llamins i una cançó.
Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;
la que jo era manca devora la que só.

I les passades hores, com van tornant-se xiques,
i en les properes, quina foscor, quin fred mortal!

Agavé té les mans suaus i fredoliques;
planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt. 


                                          Josep Carner 

12 comentaris:

  1. Els anells, la seva edat d'or, "ja són d'un or malalt". És molt cru, aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crues també poden ser la vellesa i la soledat. Molt

      Elimina
  2. Vellesa i soledat, van sovint lligades... em sembla tant injust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt injust sentir-se sol a la vellesa. Sol i oblidat...

      Elimina
  3. " I en els cabells comença l'argent a tremolar"...Doncs sí, però és un argent que té molt de valor i la saviesa dels anys...
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saviesa i experiència s'acumulen amb els anys, però no sempre les valoren els més joves.
      Petonets!

      Elimina
  4. Esperem no haver-nos de contentar només amb l'escalf de les castanyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartirem les castanyes amb la família i amics, un bon escalf. Segur!

      Elimina
  5. No hauríem de lamentar-nos de la vellesa però sí de la soledat. Un poema dur i bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vellesa amb salut i lucidesa és un privilegi. Però la soledat és sempre trista si no és desitjada.

      Elimina
  6. el poema és bo , molt bo el gran Carner ! ara bé la soledat que transmet uiii ja no m'agrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els poemes de "Els fruits saborosos" són preciosos. Clar que els que corresponen a la vellesa no són dels més alegres.

      Elimina