dilluns, 14 d’octubre de 2013

" LES MAGRANES FLAMEJANTS " de Josep Carné

El poema que correspon a "Els fruits saborosos",  és una llarga invocació de la muller d'Alcides a Hera, deessa protectora de l'amor matrimonial; aquesta dona, sola i enyorada per l'absència de relacions amoroses amb el marit, sol·licita fervorosament a Hera el revifament de la passió física, sexual. Les magranes esdevenen símbol de sexualitat.




És nit; sola i plorosa diu la muller d'Alcides:
-Oh Hera, gran deesa, atén-me, cor a cor,
abans que a Zeus recaptin tes flaires exquisides
i el seu esguard et volti de rierades d'or.



Car t'és plaent de veure, en les suaus brandades,
com tremen, com es lliuren els cossos matronals,
i que les veus s'apaguin, de tan enamorades,
i s'ompli de victòries el tàlem dels mortals.



I sola presideixes, del cim de la claror,
l'aürt de les mirades en lluita prest encesa,
i ara t'arbores, ara t'ajeus en la peresa
al cobrí de la roda de neu del teu pagó.



Allunya'm, protectora, les hores malastrugues:
ma veu i mes petjades sols troben solitud,
i la mateixa llàntia fa pobres pampallugues
com si, per enyorança, li demanqués virtut.



Aquelles nits anyoro d'enfosquiment tan clar,
quan queien flors dels arbres que el ventitjol despara
quan ell la cara meva prenia vers sa cara
i el braç me'n queia , sense la força d'anusar.



Encén el bell furor, oh Hera, amb ta mirada;
que sigui aquest silenci batut per so rabent.
La vella porta espera la seva revolada:
mon cos demana els besos que ajupen com el vent.



Alcides, en collir-me, dels braços meus digué
que eren una garlanda d'amor, tota florida.
Oh Hera, en sa tornada l'estrenyeria bé
i fóra ma garlanda potent com una brida.



I despullant, de dia, les hortes i els jardins,
en premi de les teves volences sobiranes,
tos temples ornaria de flamejants magranes
que, ben ferides, llencen un xàfec de robins.


                                         Josep Carner 
                                              "Els fruits saborosos"


 

9 comentaris:

  1. barrejar poesia, fruita i mitologia .....un plaer pels sentits i la ment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que són saborosos, si, aquests fruits! Dona gust paladejar-los.
      carner és un dels grans!

      Elimina
  2. No coneixia aquest poema d'en Carner ni tampoc que les magranes fossin un símbol sexual...Ets un pou de saviesa poètica!
    Petonets, Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et dic la veritat jo tampoc sabia aquesta simbologia de les magranes. Però llegint s'aprenen coses noves.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Les magranes són un dels meus fruits preferits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden molt! I realment, com diu el poema, semblen robins.

      Elimina
  4. i és que els fruits vermells són, en general, bastant perillosos ! Un bon poema

    salutacions ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A si? En aquestes coses estas fet un expert, Joan, ho veig a Lo Càntich.
      ;D
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Ara les magranes m'agraden més

    ResponElimina