dilluns, 25 de març del 2013

" FI DE JORNADA " de Joan Sales

Els poetes que van viure la guerra sempre tenen algun poema que parla del dolor i l'horror d'aquells dies.


Com un vent mou suau, i que fa ajupir els blats,
els projectils de gros calibre
passen sobre el silencia dels homes inclinats.
Alguna cosa hi ha que en el capvespre vibra.

-És ara l'hora aquella que en els dies antics,
quasi esfumats de la memòria,
l'àngelus de la tarda llançava als camps amic
la invisible llavor d'una pau meritòria-

La nit s'ajeu, els bruits s'apaguen; els canons
s'adormen. Una tèbia brisa
porta el perfum amarg del bosc que crema al fons
del panorama que es divisa.

El soldat s'arrauleix en el fons del seu clot.
Aquest silenci l'acompanya.
Somnia. El fred li entra pels forats del capot.
Quina pau més alta i estranya!

Quietud de la nit que segueix el combat!
Quan la terra s'és esvaïda
sorgeix, indiferent, la freda immensitat,
tan tranquil·la! Que sap dels homes i la vida?

                              Joan Sales

12 comentaris:

  1. La guerra ha d'esser un experiencia molt dificil d'explicar i mes encara amb un poema
    bona nit Gloria

    ResponElimina
  2. gràcies a ells descobrim sentiments de moments tan durs

    ResponElimina
    Respostes
    1. En moments tan durs rememoren records de dies més feliços. I en els transmeten fets poesia.

      Elimina
  3. fins i tot del més dur se'n poden treure lectures que en si són agradables, si oblidem el motiu real.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dolor inspira tanta poesia com qualsevol sentiment, i potser encara més intensa.

      Elimina
  4. Un raconet de pau dins la bogeria i la por. Un racó per la poesia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meravellosa poesia. Com ajuda a viure, a sobreviure!
      Gràcies, Judit, per la teva visita.

      Elimina
  5. Les persones que he conegut que han viscut la guerra han quedat definitivament marcades per aquesta, i és un tema recurrent en les seves converses. Suposo que no n'hi ha per menys (i, afortunadament, dic suposo).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho suposo, tot i que vaig viure una dura postguerra era tan menuda que gairebé no recordo res. Afortunadament. Però els que van viure la guerra no ho van oblidar mai del tot.

      Elimina
  6. Trist , molt trist viure una situació tan desoladora...Però no per això deixaven d'escoltar el toc de l'àngelus, tota una lliçó...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Devia de ser un consol recordar les coses que eren normals abans d'aquesta barbàrie que és la guerra.
      Petonets!

      Elimina