divendres, 7 de desembre del 2012

"DOS SOSPIRS" de Miquel Costa i Llobera

Un poema senzill, però deliciós del poeta mallorquí autor de "El Pi de Formentera"

Vora del foc s'escalfaven,
un vespre a encesa de llums,
la vella, resa qui resa...
la jove, mirant-se el fum...

-Ai!, tot baix digué la jove
i la vella: -Ai, bon Jesús!
-Què teniu, ara padrina?
            -Filla meva, què tens tu?

Cap d'elles tornà resposta,
però pensaren al punt:
 -Si ho sabíeu, padrineta!
              -Si ho sabies, joventut!


                                        M. Costa i Llobera
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  1. Quadern de mots7 de desembre del 2012, a les 9:37

    Aquests poemes són, com molt bé dius, deliciosos, sempre et quedes amb un somriure després de llegir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog8 de desembre del 2012, a les 0:44

      Si, de tant en tant venen de gust llegir aquest poemes, oi?
      I després somriure...

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)