dijous, 6 de desembre del 2012

" CINC INVOCACIONS " de Joan Fuster

Un poema en que el poeta de Sueca fa palès el seu amor a una pàtria que veu i sent com una mare.


Tornes ja en nostra sang a ser com eres,
oh pàtria! Comencen dins la nit
a alçar-se fixament el mur i el crit,
i el cel enyora el colp de tes banderes.
Van recobrant el gust de les dreceres
els nostres peus amargs. El branc florit
s'hi estableix, com l'havíem pressentit.
Pertot desperten relles i fogueres.

Els rems, la pau, les roques poderoses,
els infants amb què et salves i vesteixes,
et reprenen. Oferts, som veritat.

Mare enmig de les tombes precioses,
tu ens anomenes un per un i ens deixes
la llengua plena del teu nom daurat.

                                                         Joan Fuster

8 comentaris:

  1. Quina força!

    no l'havia llegit i m'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema amb molta força, com tu dius. Esperem no defallir a l'hora de defensar-la.

      Elimina
  2. Fuster sempre tan viu i lluitador!!! Gràcies, un plaer recordar-lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran poeta que convé anar rellegint!
      Gràcies per la visita i el comentari,Joana!

      Elimina
  3. la llengua plena del teu nom daurat .....així sia per sempre...bon dia i bon demà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confiem que el demà sigui bo, perquè alguns ja procuren de fer-lo dolent.

      Elimina
  4. La pàtria sempre serà una mare estimada...un sonet reivindicatiu.
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que ara convé reivindicar, tot i que no sé si algú ens escolta. Haurem de cridar més fort, potser.
      Petons!

      Elimina