dijous, 15 de novembre del 2012

"ELS CODONYS TARDORALS" de Josep Carner

Com en "La Poma Escollida", Carner fa elogi d'aquest amor quotidià i tranquil, 
que "quan fina tot l'esclat" i arriben les gelors i el fred està al  costat nostre ens endolceix la vida.
 

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,
té una blancor molt gerda en tot el cos diví,
i corre, embriagada de tanta jovenesa,
i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

Però ja saps com elles es tornen malgirbades
per fills i feines, o perquè no n’han tingut,
i amb cara tediosa caminen desmarxades
i són codonys, diries, el fruit més boterut.

I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,
nosaltres rondinem, esgarriant les passes,
i flagel·lem el dia amb folles amenaces,
saturns a la memòria del goig mal escampat.

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,
i si l’amorosim al caliu de la llar
i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

                              Josep Carner
                                "Els fruits saborosos"


Acquarel.la: J. Ato

19 comentaris:

  1. A casa en menjàvem per postres, acompanyat d'un tall de formatge, el contrast de la dolçor i la suavitat del formatge era bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb formatge tot és bo. I el codonyat també m'agrada molt.
      Bona combinació!

      Elimina
  2. les paraules que ens ofereixes solen esser de les millors maneres de comnçar la jornada

    bon dia bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que m'ha agradat això que m'has dit! :D
      Gràcies a tu, preciosa!

      Elimina
  3. Vinc del blog de´n Miquel (Provisionals) i també ha penjat aquest poema de Carner amb un afegit d´Isidor Cònsul. T´agradarà.

    Ja sé què menjaré per esmorzar avui ;-)

    Gràcies!

    http://provisionals.blogspot.com.es/2012/11/a-les-envistes-de-lhivern.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, quina casualitat, ja feia dies que el tenia previst i al veure'ls ahir...
      Ara vaig al bloc d'en Miquel.
      Gracies i que vagi de gust el codonyat!

      Elimina
  4. el fruit sempre ens desperta la gana, més si s'ofereix melós i dolç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc llaminera! I aquell codonyat artesà...mmm, el trobo riquíssim, tot i que no n'hauria de menjar!
      Ja ho diuen: Tot el que és bo està prohibit, o és pecat o engreixa :(

      Elimina
  5. No tota aparença és dolça, ni tot contingut antiestètic perquè sí. El codony, per exemple. I en la mesura, la saviesa.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho diuen que no et pots fiar de les aparences.
      Petonets!

      Elimina
  6. gràcies glòria de nou per convidar-nos a llegir les nostres arrels

    abraçades
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho faig amb molta elusió i amb molta alegria.
      I el millor que sé, que no es pas gaire...
      Una abraçada, Joan.

      Elimina
  7. Ai, sóc raret... no té massa a veure però m'has recordat la fira del Codony a la que vaig estar l'any passat a Tremp... m'ho vaig passar tan bé! Suposo que va ser de l'endrapada de botifarra i torrades amb allioli de codony que vaig fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa! Allioli de codony? Aquesta si que no la sabia! Deu de ser molt bo si tants bons records et porta! Com et cuides, Porquet!
      M'alegra que la poesia t'hagi fet recordar aquestes bones estones. :)

      Elimina
    2. Una fira maca :)
      i l'all i oli de codony! també molt bo.

      Elimina
  8. Trobo que és un cant a la vellesa...Els codonys, per més arrugats que estiguin, segueixen perfumant els nostres armaris!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, que ho és, una bella metàfora...no tot fineix quan acaba la joventut!
      Molts petons!

      Elimina
    2. si!
      Gràcies!
      Preciosa il·lustració de qui seria ?

      Elimina