dimarts, 25 de setembre del 2012

"SOL, I DE DOL" de J.V. Foix

Aquest sonet dona nom al primer llibre de poemes publicat per Foix.  En ell el poeta es sent  perdut i dissolt en una immensitat de llocs i de moments.


Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
en prats ignots i munts de llicorella
i gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-per quin cel mort-, o pasturatges muts,
deleges foll? Vers quina meravella
d'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
de fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
on ja vaguí, i, de Déu, el parany
per heure'm tot. O del diable engany.

                        J.V. Foix


Pintura de Alexander Mann

5 comentaris:

  1. Tenen un ritme, els poemes de Foix, fascinant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els sonets de "Sol i de dol" són molt musicals.
      En això Foix és un mestre.

      Elimina
  2. Suposo que arreu hi ha pesones que s'identifiquen amb aquest poema, perquè també se senten soles i perdudes...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De ben segur, M. Roser. De tota manera a mi, tot i agradant-me en Foix, que és un gran poeta, em costa identificar-me amb els seus poemes, que trobo força difícils.

      Elimina
  3. perque vesteix una roba antiga?

    ResponElimina