dimarts, 13 de setembre del 2011

"LES TOMBES FLAMEJANTS" de Ventura Gassol

La poesia de V. Gassol és, sobretot, patriòtica i romàntica.
Aquests versos, vius i cadenciosos, de "Les tombes flamejants" tots els catalans els sabien i els recitaven de memòria en la tristíssima etapa de la dictadura primoriverista:

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!



6 comentaris:

  1. He fet el repàs enrere de la poesia patriòtica que ens regales...



    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la setmana, 6 poetes. Demà Màrius Torres.
      Por sort tenim bons poetes...

      Elimina
  2. Visca Catalunya! visca els nostres poetes!

    ResponElimina
  3. Esperem que aquesta pàtria nostra no mori mai i no calgui fer foc nou, només avivar el caliu...
    Petons de llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que hem de fer. Revifar el caliu, avivar la flama.
      Som-hi!

      Elimina