diumenge, 12 de juny de 2011

"EXCELSIOR" de Joan Maragall


Un dels poemes més vitalistes de Maragall. El mar és el símbol del moviment i la inquietud del poeta: quan les coses no van bé s'ha de trobar l'impuls necessari per continuar endavant i millorar-les.



Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord;
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.


Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins. 


Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent;
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament. 


Fuig-ne de la terra immoble;
fuig dels horitzons mesquins;
sempre al mar, al gran mar noble:
sempre, sempre mar endins. 


Fora terres, fora platja;
oblida't de tot regrés;
no s'acaba el teu viatge;
no s'acabarà mai més.  

              Joan Maragall
 

16 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema, vénen ganes de navegar amb els seus versos mar endins. Tens raó és un dels més vitalistes de Maragall, el tenia ben oblidat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que crec que retrata molt bé la manera de veure la vida que tenia Maragall. I de viure-la.
      Bon cap de setmana!

      Elimina
  2. Amb tu, Glòria, faig un curs intensiu de poemes que ja hauria de conèixer i encara no m'havien arribat...Gràcies, bonica! Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)
      Ui, pobre de mi!
      L'únic que faig, i amb molta il·lusió, és compartir la poesia que m'agrada.
      Gaudeix d'un bon cap de setmana, Núria.
      Un petó!

      Elimina
  3. Salobre a les mans,
    sorra del temps
    que se'ns escola,
    com vela en el vent,
    enllà, fervent.

    Per a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nena, molt maco!
      El posarem al bloc quan acabi l'agost.
      Gràcies. Un petonet. :D

      Elimina
  4. S'ho agafa molt a la valent això del mar en Maragall...A terra també hi ha llocs on podem trobar la pau...
    Sempre endavant , això sí; un pas enrere només per donar-nos impuls!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, i a mi em sembla que en Maragall era més de muntanya que mariner. Però te poemes molt inspirats parlant del mar.
      Desitjo que et provi l'estiu, M. Roser. Gaudeix-lo!
      Petons.

      Elimina
  5. Quin simbolisme té el mar en aquest poema?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així tenim que el conformisme és associat pel poeta amb l’aigua mansa i tranquil·la de les platges, els ports i la terra, mentre que la rebel·lia s’associa a l’aire, al mar i al moviment constant de les aigües.

      Elimina
  6. Així tenim que el conformisme és associat pel poeta amb l’aigua mansa i tranquil·la de les platges, els ports i la terra, mentre que la rebel·lia s’associa a l’aire, al mar i al moviment constant de les aigües.

    ResponElimina
  7. De que va aquest poema? Gracies.

    ResponElimina
  8. Moltíssimes mercès per deixar-me poder gaudir d'aquest viatge tan marevallos endinsame en dins la ramota mar, que expressa el pround sentiment d'un mariner de cap a peus, com era el meu estimat aví. Nomes us puc donar las gràcies per la poesia, el millor de la vida, sense ella m'hauria suicidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eloi, per la teva visita i el teu comentari. Compartí poemes de Maragall sempre és un plaer. M'alegra que hagis trobat en la Poesia un motiu per viure plenament.

      Elimina
  9. Moltissimes gràcies de part de tots els formans de la "Claca", cassà de la selva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada a tots els formans de la "Claca", les vostres visites donen sentit a aquest blog.
      Gràcies!

      Elimina