XXV
A
la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d'aigua, l'esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l'ordre
d'una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l'alba?
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d'aigua, l'esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l'ordre
d'una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l'alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
Salvador Espriu
"CEMENTIRI DE SINERA" 1946
L'any que ve, el centenari, doncs!
ResponEliminaSi, a veure si li fan els honors que és mereix. Que de vegades, amb segons quins poetes, no és llueixen gaire.
EliminaPetonets!
Maco. Com tot Espriu.
ResponEliminaSi que ho és.
EliminaCom tot Espriu.
Noia fas un autèntic seguiment de tots els poetes i les poetesses...Aquest poema de l'Espriu no el coneixia, és molt bonic...
ResponEliminaPetonets.
Segueixo una mica el calendari i els aniversaris. I busco algun poema que no sigui dels més anomenats. Encara que d'Espriu ja n'he posat tres o quatre que els coneix tothom...
EliminaCelebro que t'agradi.
Molts petonets!
sempre es maco rellegir-lo
ResponEliminate algo especial...
Espriu és especial...
ResponEliminaUna abraçada!