dimarts, 3 de gener del 2012

"ANY NOU" de Josep Carner

No sembla gaire optimista Carner quan encara un Nou Any: Nou any és nou engany, diu. Esperem que no s'acompleixin aquestes previsions tan poc falagueres.

 
Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens daràs potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.

Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encet, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

                                 Josep Carner

                   

4 comentaris:

  1. quines estrenes ens daràs potser:
    angoixa, amor, traspàs o revifalla.

    tal com vinguin les pendré, quin remei, amb molt de gust, o no, tot dependrà. :D

    ResponElimina
  2. Mmmm, una mica aixafa-guitarres sí que no és, sí...

    En tot cas, el poema, però, m'ha agradat!

    ResponElimina
  3. Encara que les haurem de prendre tal com vinguin, Quadern, confiem en que siguin coses bones. No ens ha d'amargar l'any el poeta, per molt Carner que sigui! ;-)

    ResponElimina
  4. Si, noi, les aixafa molt. Però aquí estem, Porquet, a veure-les venir que, qui més qui menys, ja n'hem passat de tots colors i anem aguantant el tipus

    ResponElimina