En aquest fragment del poema, Maluquer ens detalla quins són els “dons fàcils de la terra i el vent” amb que la va ungir el taumaturg de les esquelles . No sé si tots li van ser concedits, el que és clar es que sovint s'adormia sota les satalies...
«Seràs
dolor amagat, joia esbandida,
com
la terra soferta i agraïda.»
«Cada
any pel tomb suavíssim del febrer,
cada
dit, una branca d’ametller.»
«Si
plou i vas pel món enamorada
faràs
perfum de terra sadollada.»
«Si
et besen quan l’estiu madura els grocs,
quin
regust de maduixes i albercocs!»
«Llegiràs
fàcilment l’inútil vers
escrit
sota les fulles de l’alerç.»
«Ai
quan et lliguin la garba! Estreta i pura,
sentiràs
l’abraçada a la cintura.»
«Entendràs
el diàleg transcendent
de
les forces tel·lúriques i el vent.»
«Si
t’adorms sota un brot de satalia
és
probable que escriguis poesia.»
C. Maluquer
Buscaré un brot de satalia, per veure si m'inspira poesia, doncs!
ResponElimina:)
Jo ho he provat, però per ara no em funciona.
ResponEliminaNo sé quan triga a fer efecte...