diumenge, 1 de maig del 2011

"PIRINENCA" de Joan Maragall

Maragall està sol al Balneari de Cauterets, Clara i els nens son a Caldetes,  i escriu aquest poema. Tot estimant tant la muntanya enyora el mar i la seva família.



Dins la cambra, xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.


La muntanya, alta, alta,
que se’m menja tot el cel,
se m’arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.


Els meus somnis volen, volen
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m’esperen
sota el cel assoleiat.


Jo somric en els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.

                       Joan Maragall

12 comentaris:

  1. com diu l'altre Carme tendre i amb certs aires infantils, a mi també m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes poesies que semblen tan senzilles m'agraden molt a mi. Semblen tant sinceres!

      Elimina
  2. Respostes
    1. És que es un poema molt bonic. Maragall l'escriu amb el cor.

      Elimina
  3. Se m'acut que em convida a fugir, vers un bon recer. De muntanya, i fresquívol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és suggerent aquesta muntanya alta i aquest cel!

      Elimina
  4. Deu ser per això que a mi m'agrada fer muntanya amunt, per tal de que la muntanya alta, alta, no se'm mengi el cel. I un cop a dalt... el cel és infinit, i els somnis inacabables!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabem que la muntanya a tu t'agrada d'allò més. Imaginant-me aquest cel que descrius comprenc els motius:
      és el teu somni!

      Elimina
  5. Poema planer i ple de tendresa. Fent volar els sentiments de la muntanya maternal al mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé, Rafel, crec que aquests son els sentiments que te el poeta quan escriu la poesia.

      Elimina