dimarts, 24 de gener de 2017

"CANÇÓ DE LA NOIA QUE HABITA EL COR" de Josep Palau i Fabre

Enguany és celebra el centenari del naixement de Palau i Fabre. L'anirem recordant en el transcurs dels any, avui  amb un  dels "Poemes de l'alquimista".




Guareix l'amor:
noia blanca.
Viu vora el cor,
sota casa.

Salta del llit;
va descalça.
Vetlla el seu si
per la cambra.

Cel aturat;
la font raja.
És el seu plor
o era l'aigua?

No sap ningú
si cremava:
sortia fum
vora casa.

Es cala foc;
veig la flama.
Ai, el meu cor
que s'abrasa!


J. Palau i Fabre
     


dimarts, 17 de gener de 2017

" A LA FIRA D’AGRIGENTO" de Tomàs Garcés

Tomàs Garcés era considerat en la seva època "el poeta de la cançó" pel seu estil de poesia. Avui compartim un poema agradable i visual d'aquest autor.






A la fira d'Agrigento
no volies aturar-te.
¿On era el cotó de sucre
d'aquelles fires llunyanes?

Girava la roda verda,
cavalls de cartó giraven.
A la fira d'Agrigento
no volies aturar-te.

Però jo hi era, i en torno
amb una pinta de plata.
Pentina't a poc a poc,
pentina't sense enyorança.

Dels cabells de neu i lluna
sortiran somnis encara.

                                         Tomàs Garcés 


Pintura: J. Mir

dijous, 12 de gener de 2017

"INTRODUCCIÓN A LAS FÁBULAS PARA ANIMALES" de Ángel González

Un poema d'Ángel González, irònic i tendre alhora. Ell és un poeta que a mi m'arriba molt i que m'agrada recordar avui, en el 9è aniversari de la seva mort.




Durante muchos siglos
la costumbre fue ésta:
aleccionar al hombre con historias
a cargo de animales de voz docta,
de solemne ademán o astutas tretas,
tercos en la maldad y en la codicia
o necios como el ser al que glosaban.

La humanidad les debe
parte de su virtud y su sapiencia
a asnos y leones, ratas, cuervos,
zorros, osos, cigarras y otros bichos
que sirvieron de ejemplo y moraleja,
de estímulo también y de escarmiento
en las ajenas testas animales,
al imaginativo y sutil griego,
al severo romano, al refinado
europeo,
al hombre occidental, sin ir más lejos.

Hoy quiero —y perdonad la petulancia—
compensar tantos bienes recibidos
del gremio irracional
describiendo algún hecho sintomático,
algún matiz de la conducta humana
que acaso pueda ser educativo
para las aves y para los peces,
para los celentéreos y mamíferos,
dirigido lo mismo a las amebas
más simples
como a cualquier especie vertebrada.
Ya nuestra sociedad está madura,
ya el hombre dejá atrás la adolescencia
y en su vejez occidental bien puede
servir de ejemplo al perro
para que el perro sea
más perro,
y el zorro más traidor,
y el león más feroz y sanguinario,
y el asno como dicen que es el asno,
y el buey más inhibido y menos toro.

A toda bestia que pretenda
perfeccionarse como tal
—ya sea
con fines belicistas o pacíficos,
con miras financieras o teológicas,
o por amor al arte simplemente—
no cesaré de darle este consejo:
que observe al homo sapiens, y que aprenda.

                                                  Ángel González 



divendres, 6 de gener de 2017

"EL TRES REIS D'ORIENT" de Salvador Espriu

Un fragment del poema que el poeta de Santa Coloma de Farnés va dedicar als Reis d'Orient.
Aquí podeu llegir el poema complert




Personatges de cartró,       
d’una vella comèdia infantil.


Tres que van sempre plegats,
mirant estrelles del cel,
per camins de vent i sorra.
El blanc a vegades cau
de la gropa del camell,
perquè el cor se li adormia
en un somni volander.
El ros és gros i festós,
golut de mel com un ós.
El negre se’ns va migrar,
fora del temps i l’espai,
per Belkis, reina de Saba.
….      ….      ….     ….
Arriben davant un nen
ben igual al teu o a un altre.
En bolquers molt endreçats,
plora als braços de la mare.
….      ….      ….     ….
També veuen una mula,
un bou ajaçat al sol
(enorme repòs del bou!)
i un home que pica claus
assegut en un escó,
amb gran aire de fatiga
i de no saber què passa.
….      ….      ….     ….
  ―Ofrenem or, mirra, encens,
  quasi un plus de vida cara.
  Preneu-ne la voluntat,
  dispenseu que sigui magra:
  als arxius sacerdotals
  no hi ha precedents legals.
  Déu mantingui la salut
  i no augmenti la mainada.
  El viatge ja enllestit,
  baró de florida vara,
  acompanya’ns al cancell
  i dóna’ns almenys les gràcies.
   ….      ….      ….     ….
  Els jerarques van tranquils,
  per la calma de la tarda.

  
                                        Salvador Espriu





Imatge: Frontal altar de Santa Maria de Mosoll

diumenge, 1 de gener de 2017

"PRIMER D'ANY" de Joan Vinyoli

Comencem 2017 amb un poema de Vinyoli. Penso que és una bona manera de encetar l'any.





He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

                                                    Joan Vinyoli