dijous, 15 de febrer de 2018

"ELS AMETLLERS-15 de febrer" de Joan Maragall

L'ametller ofereix les seves belles flors en ple hivern, moltes cauran amb les nevades. Maragall els observa amb tendresa i els hi dedica els seus versos. 






                                                         Fulls de dietari 1901
 




            15 de febrer:

Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit en mig de la blancura:
els ametllers han dat gràcies a Déu
agitant llur rosada vestidura.

Joan Maragall
 (Enllà, 1906)

dissabte, 3 de febrer de 2018

Sobre "BRUSQUINA D'INSTANTS"






Ja coneixia la Sílvia Romero com a poeta. En el seu moment vaig tenir ocasió de llegir el seu excel·lent "ABCdari poètic". Ara em fa arribar un nou poemari “Brusquina d’instants”, un llibre on descobreixo una veu poètica diferent. Una veu més lírica i descriptiva que ofereix poemes molt visuals, evocadors de sentiments i paisatges; de colors i d’aromes reconeixibles.

És fàcil seguir els seus passos per la natura que evoca –la mar avança per la costa resseguint el meu camí-, sentir la música de la pluja al seu balcó –xipolleig de gotes enjogassades-, acompanyar-la en els moments de solitud i reflexió –No és una taca. És l’ombra del dolor-, ella ens ho facilita, ens hi convida. Això fa que resulti molt plaent  llegir els seus versos fins assaborir-los en tota la seva intensitat.  La poesia de la Sílvia té el seu contrapunt en la de l’Anna Rispau. Els poemes són a dues veus,  a la veu fluida i evocadora de la  primera s’hi afegeix la de l’Anna, que s’ expressa en forma de tankes, una manera molt més abstracta i concisa de fer poesia. És interessant comparar la visió personal que poden tenir unes dones amb tanta sensibilitat, sobre la mateixa vivència.

Però si ambdues poetes dialoguen amb un llenguatge ric i exigent, complementant les seves veus, trenant un llibre preciós, encara  hi ha un valor afegit que fa més llaminera la seva lectura: els deliciosos dibuixos de Pilar Campmany que, amb mà destra i delicada, il·lustra molts dels poemes.

És un llibre molt recomanable, que m’ha agradat llegir i que rellegiré sovint, segur.

Si voleu conèixer a les autores d'aquest llibre tan original i atractiu ho podeu fer ben aviat:





                                   
                                                                                                                   

                                                                                                                                   :-)



dimecres, 24 de gener de 2018

"DIAGONAL A LES SET DE LA TARDA" de Manuel de Pedrolo

Escriptor prolífic i polifacètic Manuel de Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris, entre ells la poesia. Aquest any es celebra el centenari del seu naixement. El recordem.






Malgrat els pals, els arbres són familiars
i els transeünts, sempre els mateixos,
sembla,
ens ignoren sense curiositat.

He disparat un dard entre el brancam
i el cel l'ha devorat.

Ara, en deixar el tram, camino lentament
per no perdre'm res d'aquesta tarda.
Res no me'n voldria perdre,
perquè és una tarda anònima.

Les flors que voregen l'asfalt              
tenen noms que avui no sé;
les veig cada dia i a tota hora,
i només avui, em son secretes.
Potser perquè penso en la tarda
amb un esperit absent
tot i que sóc aquí, i sóc jo,
tot i que ara com mai em barrejo
amb la multitud que espera el tram,
amb els lents vianants que devoren
una mica de temps per no morir tan aviat.

És una hora capvespral i el sol, a ras de terra,
obre un marge als meus somnis
que obliden uniformes i armes,
la llengua del mestre i els mapes
matxucats per uns peus femenins
sota les cames que, davant meu,
prometen l'eternitat del món.

L'hora foscant m'expulsarà
d'una ciutat compartida,
de les mirades dels esclaus
i de la remor de coloms,
però ara em passejo a poc a poc pels aparadors
i, Diagonal amunt, prop d'Aribau,
em giro a mirar una altra tarda,
el soldat camallarg i ferit que també baixa d'un tram
i va trobar-se en terra de ningú.

Què se'n deu haver fet, em pregunto, i torno a caminar
entre gent, entre arbres, cap al Turó Park.

                                                              Manuel de Pedrolo 

 

diumenge, 24 de desembre de 2017

" NIT DE NADAL " de Guerau de Liost

En la freda nit de Nadal un poema de Guerau de Liost que posa calidesa a aquesta nit entranyable.





La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
“Decanta’t, mula,
per fer-li lloc”.

Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.
                            Guerau de Liost




BONES FESTES DE NADAL!