diumenge, 11 de desembre de 2016

" PRELUDI DE L'HIVERN" de Quima Jaume

A la tardor li queden pocs dies per dir-nos adéu, s'acosta l'hivern, ja és a tocar. Quima Jaume li dedica un poema preciós per rebre'l.   



                                                                 
                                                                    Es fràgil lo real y es inconstante,
                                                                    también su ley el cambio, infatigable.
                                                                                      
Octavio Paz




Vindrà l'hivern, aquest amic temut.
Caldrà pensar en treure les flassades
fetes de llanes càlides d'antany.
L'estiu, el sol, l'amor són fugissers,
perduren sols al fons de la memòria,
reserva natural per no morir de fred.

Recorro el bosc i em porta al laberint.
Roures immensos em semblen fantasmes.
No trobo la sortida. El verd i el groc
m'atreuen la mirada.
Contrast de vida i mort.
Es resisteix el verd, triomfa el groc,
la natura té lleis.
El cor no en té, viatger entre fulles,
es resisteix a perdre la tendresa.

Estimo el bes, no pas el que és donat
sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat!
Vull que l'hivern em retorni el misteri
de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué,
on ens desaprengué.

Tancar després els ulls
i el full sense saber
si és certa o no la vida que hem viscut.
                                  
                                            Quima Jaume
                                  "Del temps i dels somnis"

 

dimecres, 7 de desembre de 2016

"TESTAMENT" de Rosa Leveroni

Altre cop  la mort, aquest cop inspira un bell poema a Rosa Leveroni. Ella somnia un paradís tan idíl·lic com el Cadaqués que la va veure morir. 






Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.

                                   Rosa Leveroni

dissabte, 3 de desembre de 2016

"ENDAVANT" de Joana Raspall

Recordem avui a Joana Raspall, que el 4 de desembre de 2013 ens va deixar, amb un poema que ens esperona a lluitar per aconseguir el que ens correspon.